4. Prehistòria al nostre territori

La prehistòria és un període llarg de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins a l’aparició de l’escriptura. Durant mil·lenis, els éssers humans van anar canviant d’aspecte físic i van aprendre a fabricar instruments, a dominar el foc, a comunicar-se,etc. No hi ha documents escrits d’aquestes activitats, només ens n’han arribat testimonis arqueològics: pedres tallades, fòssils humans…

Al començament, en el període Paleolític, la humanitat vivia de la caça i la recol·lecció, i era nòmada. Després, en el Neolític, van començar a  aprendre a domesticar animals i a cultivar  la terra, i es va tornar sedentària. Van aparéixer als primers poblats i activitats com teixir i fer ceràmica.

Al nostre territori, pensaven que pintant als animals els serviria d’ajuda per a la caça, era un ritual que ells tenien i també era molt freqüent trobar a les parets de les seues coves mans dibuixades que ells mateixa feien amb pintura. Els nòmades del Paleolític ens van proporcionar utensilis com l’os i la banya encara que ells li donaven uns usos i nosaltres els utilitzem per a coses diferents.

La prehistòria al nostre territori ens va deixar alguns jaciments, uno proper és la Foia de la Perera és troba a l’interior de la Foia de Castalla, prop del Riu Verd. És un jaciment important de la Edat de Bronze, aquesta edad va desenvolupar la metalurgia (va marcar l’últim període prehistòric, l’Edat de metalls, que va obrir pàs a les primeres grans civilitzacions) , va començar l’any 3000 a.C.A aquest jaciment es van trobar diversos materials, com per exemple bols o olles i també algunes culleres. Hi han diversos anàlisis de algunes de les olles o bols trobats, tenen característiques que es poden destacar com ara els colors dels materials són molt similars: negres, grisos o marrons.

Al nostre terme fins a la Edat de Bronze no trobem ningun jaciment. Un dels jaciment proper a la nostra zona és, el castell de Castalla, situat a un puige a la Foia de Castalla. Altre jaciment que podem trobar és el Cabeço dels Campellos situat en terme municipal, próxim a la antiga carretera d’Alacant.

Al més difícil d’accedir és al Castell de Castalla perque per a muntar hi ha molts desnivells. 

 

BIBLIOGRAFIA:

Tota l’informació de la prehistòria l’hem tret de el llibre de 1º d’ESO de Socials( Àgora, Vicens Vives).                                                                                                I l’informació de la Foia de la Perera és extraguda de aquesta web: http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/03699474399203806317857/007267_8.pdf

3.6 Fonts Visuals

La historiografia és el conjunt de tècniques mètodes proposats per descriure els fets històrics esdevinguts i registrats. La pràctica correcta de la historiografia requereix l’ús correcte del mètode històric.Les fonts iconogràfiques tenen que veure amb la historiografia, entre les quals es troben els plànols, mapes, pintures, cartells, etc … aquestes fonts poden considerar-se com a fonts documentals.

Esta imatge es un exemple de les fonts visuals, també ens dona informació de la historiogradia espanyola, podem observar que entre ells, els soldats estaven molt units en aquella situació, es veu que són soldats catalans, perque la senyera que porten és catalana. La Guerra Civil va surgir als anys 1936  fins al 1939. Alguns dels fotógrafs que ens van proporcionar imatges d’aquesta guerra van ser Robert Cappa, Pelayo Más i Guglielmo Sandri.

Robert Cappa, va ser un autor que va escriure sobre la mort de Federico Borrell i va fer fotografíes de aquesta guerra, al segle XX. Pelayo Més, va  recopilar 169 fotografies del Martiri de l’Art i la destrucció de l’Església a l’Espanya.  Guglielmo Sandri, va ser un tinent de l’exèrcit italià, va prendre 4.000 fotografies, recuperades en el any 1992.

Altre exemple de les fonts visuals  es la Primera Guerra Mundial va ser un conflicte armat que va tenir lloc entre els anys 1914 i 1918, i que va produir més de 10 milions de morts. Va ser en el seu moment preocupant de la història. Abans de la Segona Guerra Mundial, aquesta guerra solia anomenar la Gran Guerra. Va ser la segona guerra més perjudicial de la història després de la Segona Guerra Mundial.

En aquesta imatge podem observar com els soldats és defenien dels perills que els envoltaven, utilitzant armes per a defendres d’ell. La seua vestimenta, com podem vore es de protecció, un casc, roba de camuflatge i una motxilla on porten totes les armes.

 

Aquest es altre exemple de fonts visuals , pero ara el exemple es del Castell de Castalla. Este esta situat en la part més alta del turó sobre el qual s’assenta la localitat, dominant així com a tota la Foia de Castalla. Es va començar a construir el any 1245,  com va ser un Castell que la finalitat era  protegirse, a patir d’aquest data el castell  a tengut duveres reconstruccions per a reforsar-lo.

BIBLIOGRAFIA:

-Les imatges junt als seus comentaris són gran part de l’informació es de Wikipedia, aunque nosaltres també hem demanat ajuda al nostre mestre Antonio Doménech Juan i als nostres pares, Maria Teresa Esteve, Ricardo Sempere,Maria Dolores Flores y Jose Juan Vidal.

-L’informació del castell l’hem buscada así el 14/3/2010  http://www.rurismo.com/pois/castillos/alicante/castillo-de-castalla–1335.asp

2.1 Estudis de població: Elaboració i anàlisi de piràmides. Natalitat, mortalitat i moviments migratoris.

En aquest punt es va a parlar sobre la població a Castalla, com elaborar piràmides de població, amb dades com la mortalitat, natalitat i moviments migratoris. La taxa de natalitat es calcula mitjançat una fórmula, que diu que si dividim el nombre de xiquets nascuts en un any i ho dividim entre població total i el que ens dona ho multipliquem per 1.000, tenim la taxa de natalitat. La taxa de natalitat a Castalla és de 8,9 ‰.Es a dir, en un any, per cada mil habitants tenen prop de 9 xiquets. Això ens indica que tenim una taxa de natalitat molt baixa, es troba per davall de la mitja española (11‰) i de la mitja d´altres països, com els Estats Units (14‰). La taxa de mortalitat es calcula mitjançat atra fórmula: Primer s´agafa el nombre de persones mortes en un any i es divideix entre la població total i ho multipliques per mil. La taxa de mortalitat a Castalla al 2007 és de 6,6 ‰. Es a dir, cada any, de cada 1.000 persones moren aproximadament 7. Aquestes dades son menors que la mitja espanyola (9‰) i menor que altres paisos com els Estats Units (7‰). Els moviments migratoris són el nombre de persones que sen van del poble i la gent que ve d´altres llocs. Emigrar vol dir anarsen del lloc d´aon eres cap a altre lloc, la gent que ve d´altres llocs reben el nom d´immigrants. El saldo migratori és la diferéncia entre el nombre d´immigrants i el nombre d´emigrants, el saldo migratori de la comunitat valencian al 2006 és de 186, per tant, la Comunitat Valenciana té un saldo migratori positiu. El saldo emigratori pot ser positiu o negatiu, cadasqun amb unes consequencies diferents. Quan el saldo migratori és negatiu vol dir que el lloc ha pergut habitants, les seues característiques són una disminució de la pressió social, abandó de les zones rurals i una entrada de divises. Quan el saldo migratori és positiu vol dir que el lloc ha guanyat habitants, les seues característiques són un increment de la població adulta en edat de treballar, una aportació de capital positiva gràcies als immigrants i major diversitat cultural. Una piràmide de població s´elabora per a estudiar la població, es sol utilitzar per a controlar representar a la volta característiques com els naixements i les morts, les homens i les dones etc. 2.2- El sector secundari: la mineria, l’energia, la indústria i la construcció- El sector secundari: la mineria, l’energia, la indústria i la construcció El sector secundari transforma materies naturals , amb la finalitat d´obtenir productes utilitzables per al consum. Aquest sector es classifica en la mineria, les fonts d´energia, la indústria i la construcció. En la mineria hi ha dos tipus de jaciments, a cel obert i els que s’extrauen del subsol.Els mirenarls extraguts necessiten un procés de transformació. Podem trobar diversos tipus de minerals,metàlics, no metàlics i energètics. -Els metàlics, son aquells on s´estrau el metall, exemples, de les hemanites s´extrau el ferro, de la bauxita l´alumini, també podem trobar metàlics preciosos, exemples, l´or, la plata, el platí… -Els no metàlics, són els utilitzats en la construcció, exemple, el granit, la pissarra, el marbre… -Energétics, s´extrau energia térmica, exemples gas natural, carbo i petroli. La producció i consum dels minerals, ens indica que el consum i l´extracció d´aquestos, no sempre coincideix en els mateixos paisos. Les fonts d´energia són recursos naturals a partir dels quals, gràcies a un procés de transformació podem obtindre alguna forma d´energia necessàrea per al funcionament de l´indústria. L’energia es pot dividir en dos grups, la tradicional i l’alternativa. Dins de les energies tradicionals podem trobar, l´energia tèrmica, carbó, petroli i gas, termica nuclear és aquella sorgida de l´aprofitament d´alguns isótops de certs elements químics per emetre energia al experimentar determinades reaccions químiques, l´energia hidraulica és l´energia de l´aigua acumulada en els embassaments i s´utilitza per a obtindre electricitat. Energies alternatives, són energies que intenten substituir les tradicionals però són menys importansts económicament, l´energia solar és l´energia obtinguda mitjançant la captació dels rajos del sol, les plaques fotovolctaiques són la única energia que no utilitza el vent per a produir electricitat, l´energia eolica aprofita les molinetes de vent i les turbines i les transforma en electricitat, l´energia geotèrmica és aquella que s´obte mitjançantla calorque hiha dins de la terra especialment en les zones on hi ha activitat volcánica, l´energia mareomotriu és basa en l´aprofitament del moviment de l´aigua del mar que es produeixen marees, ones.. La bionergia s´obte per la combustió de materia vegetal o animal com per exemple, la llenya dels boscos La indústria és el conjunt d’activitats necessaries per a transformar les materies primeres en productes elaboratrs, destinats al consum, i semielaborats, per a les indústries. Antigament, el treball era artesà, manual, i es portava a terme amb ferramentes i utensilis sencills, el producte resultava car i era únic. Al segleXVIII, va sorgir l’industrialització, que és un procés amb el qual van anar susbtituint les ferramentes, per màquines que funcionaven amb un motor hidraulic i després amb carbó. Actualment les indústries utilitzen l’automatització i la sostificació dels seus productes de l’informàtica i la robótica, poc a poc la mà d’obra s’ha reduit i la fabricació de preoductes cada vegada és més diversa gràcies al desenvolupament dels mitjans de transport. Les característiques principals de la indústria valenciana són: la producció de béns de consum directe i el predomini de xicotetes empreses. A la foia de Castalla es concentra una bona part de tota la indústria del joguet d’Espanya. La construcció és la técnica de fer o d’armar qualquier cosa, com per exemple cases, carreteres, ponts, preses…La construcció comprèn el conjunt de tècniques, materials, preocesos, arts i oficis per tal de fer les obres d’un edifici o realitzar una obra pública, on es tenen en compte les propietats del terreny i dels materials de construcció, els condicionants dels diferents procesos o técniques aplicades a cada part de l’obra.

BIBLIOGRAFIA: L’informació l’hem tret del bloc de Manuel Verdú:  http://elcaminantdecastalla.wordpress.com/

- El sector terciari: Comerç, transport, comunicacions i turisme

El sector terciari és el sector econòmic que inclou les activitats que no produeixen béns materials, i no estan relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, la pesca, l’explotació forestal, la mineria o la indústria sinó que presten serveis a la població.

Aquest sector té molta diversitat;està el sector terciari superior que es dedica a les activitats relacionades amb la tècnica i la ciència. Les persones que hi treballen en aquest, necessiten una bona preparació acadèmica i reben salaris molt elevats. Alguns exemples són els científics, metges, informàtics…

També hi està el sector terciari banal que es dedica a feines que necessiten poc treball i que no demanen cap titulació i que estan mal pagades com el treball domèstic i la neteja etc.

A Espanya hi ha un 66% de la població que treballa al sector terciari. Als Països Baixos hi ha un 81% de la població que es dedica a aquest sector, per tant és el país que mes treballadors té al sector terciari.

Els serveis socials són els que s’ofereixen a les persones per a satisfer les seues necessitats fonamentals. Dins d’aquest estan la sanitat, l’educació i la justícia.La sanitat és el grup més important que pertany a aquest sector, formen el conjunt els metges, les infermeres, els auxiliars etc. Es dediquen a tenir cura dels malalts i a prevenir moltes malalties.

Els serveis de distribució són els que transporten i intercanvien material,  informació i persones. Dins d’aquest grup estan el transport i les comunicacions. El transport és aquell al que pertanyen els vehicles terrestres, aeris i marítims; que serveixen per a intercanviar i transportar persones i mercaderies. El terrestre pot ser per carretera o ferrocarril. El aeri és el més utilitzat per a desplaçar persones a grans distàncies i per al transport de mercaderies lleugeres. El marítim és la manera més adequada per a desplaçar a molta distància mercaderies pesants o perilloses amb un preu assequible, però té molta lentitud.

Els serveis a les empreses són els que donen un servei personalitzat a aquestes. A aquest grup pertanyen la investigació, la publicitat i la gestió d’empresa. La publicitat es l’activitat que informa al consumidor sobre un determinat producte o servei; es transmiteix a traves de la premsa, televisió i radio. La seua finalitat es cridar l’atenció per a que la gent es fixe i comprar el producte o assistir a l’espectacle.

Els serveis al consumidor són aquells que es presten a les persones però no tots són considerats necessaris. Com l’oci, el turisme i el petit comerç.

El turisme és aquella activitat que consisteix en visitar altres llocs tant nacionals com internacionals; un dels tipus més importants és l’ infraestructura hotelera, és a dir, la major oferta d’hotels i hostals. Els llocs més turístics solen ser els països costers i aquells que tenen gran varietat de monuments.

A Castalla:

Al nostre poble la majoria de la gent treballa al sector secundari; és a dir, a la industria. Però també molta part de la població té un ofici al sector terciari; com els comerços petits que pertanyen a l’Associació de Comerços de Castalla i també el transport local, com pot ser autobusos (Alcoiana, el Bus de la Foia) i taxis. Al centre de Salut de Castalla també treballen gran varietat de metges, infermeres, auxiliars, etc.

BIBLIOGRAFIA:  L’informació l’hem tret del bloc de Belén Rico  i Àngela Rodríguez: http://desdelcastellcastellut.wordpress.com/page/3/

- El sector secundari: la mineria, l’energia, la indústria i la construcció

El sector secundari transforma materies naturals , amb la finalitat d´obtenir productes utilitzables per al consum. Aquest sector es classifica en la mineria, les fonts d´energia, la indústria i la construcció.

En la mineria hi ha dos tipus de jaciments, a cel obert i els que s’extrauen del subsol.Els mirenarls extraguts necessiten un  procés de transformació. Podem trobar diversos tipus de minerals,metàlics, no metàlics i energètics.

-Els metàlics, son aquells on  s´estrau el metall, exemples, de  les hemanites s´extrau el ferro, de la bauxita  l´alumini, també podem trobar metàlics preciosos, exemples, l´or, la plata, el platí…

-Els no metàlics, són els utilitzats en la construcció, exemple, el granit, la pissarra, el marbre…                                                                          

-Energétics, s´extrau energia térmica, exemples gas natural, carbo i petroli.

La producció  i consum dels minerals,  ens indica que el consum i l´extracció d´aquestos, no sempre coincideix en els mateixos paisos.

Les fonts d´energia són recursos naturals a partir dels quals, gràcies a un procés de transformació podem obtindre alguna forma d´energia necessàrea per al funcionament de l´indústria. L’energia es pot dividir en dos grups, la tradicional i l’alternativa.

Dins de les energies tradicionals podem trobar, l´energia tèrmica, carbó, petroli i gas, termica nuclear és aquella sorgida de l´aprofitament d´alguns isótops de certs elements químics per emetre energia al experimentar determinades reaccions químiques, l´energia hidraulica és l´energia de l´aigua acumulada en els embassaments i s´utilitza per a obtindre electricitat.

Energies alternatives, són energies que intenten substituir les tradicionals però són menys importansts económicament, l´energia solar és l´energia obtinguda mitjançant la captació dels rajos del sol, les plaques fotovolctaiques són la única energia que no utilitza el vent per a produir electricitat, l´energia eolica aprofita les molinetes de vent i les turbines i les transforma en electricitat, l´energia geotèrmica és aquella que s´obte mitjançantla calorque hiha dins de la terra especialment en les zones on hi ha activitat volcánica, l´energia mareomotriu és basa en l´aprofitament del moviment de l´aigua del mar que es produeixen marees, ones.. La bionergia s´obte per la combustió de materia vegetal o animal com per exemple, la llenya dels boscos

La indústria és el conjunt d’activitats necessaries per a transformar les materies primeres en productes elaboratrs, destinats al consum, i semielaborats, per a les indústries.

Antigament, el treball era artesà, manual, i es portava a terme amb ferramentes i utensilis sencills, el producte resultava car i era únic. Al segleXVIII, va sorgir l’industrialització, que és un procés amb el qual van anar susbtituint les ferramentes, per màquines que funcionaven amb un motor hidraulic i després amb carbó. 

Actualment les indústries utilitzen l’automatització i la sostificació dels seus productes de l’informàtica i la robótica, poc a poc la mà d’obra s’ha reduit i la fabricació de preoductes cada vegada és més diversa gràcies al desenvolupament dels mitjans de transport.

Les característiques principals de la indústria valenciana són: la producció de béns de consum directe i el predomini de xicotetes empreses. A la foia de Castalla es concentra una bona part de tota la indústria del joguet d’Espanya.

La construcció és la técnica de fer o d’armar qualquier cosa, com per exemple cases, carreteres, ponts, preses…La construcció comprèn el conjunt de tècniques, materials, preocesos, arts i oficis per tal de fer les obres d’un edifici o realitzar una obra pública, on es tenen en compte les propietats del terreny i dels materials de construcció, els condicionants dels diferents procesos o técniques aplicades a cada part de l’obra.

 Bibliografia: Material elaborat per Julia Bernabeu Cerda i Angela Anton Calabuig

http://castallaielnostrepassat.wordpress.com/

2.2. El sector primari: les activitats agràries

Les activitats agràries del sector primari són l’agricultura, la ramaderia i la pesca. L’agricultura és una activitat econòmica que es dedica a extraure cultius de la naturalesa. La ramaderia al igual que l’agricultura és una activitat econòmica que és dedica a la cria d’animals. La pesca és també una activitat econòmica que es basa en l’aprofitament dels recursos animals que ofereix el mar.

Hi ha diferents tipus d’agricultura la de subsistència i la de mercat. L’agricultura de subsistència utilitza molta mà d’obra i poca maquinària i el seu rendiment és molt baix. I l’agricultura de mercat destina la major part de la seua producció a la venta, utilitza poca mà d’obra i té dos objectius bàsics augmentar vendes i reduir els costos.

A Castalla  utilitzen el policultiu i és una agricultura de mercat. El més comú que podem trobar són oliveres, ametlers i vinya.  Cada vegada s’utilitzen més les noves tècniques com el regadiu… Así a Catalla no hi ha molta gent que és dedique a l’agricultura degut a que se li trau poc rendiment.

Hi han dos tipus la ramaderia tradicional i la de mercat. La ramaderia tradicional és troba a les zones  intertropicals, els animals principals que utilitzen són les ovelles i les cabres i és una ramaderia de subsistència. La ramaderia de mercat és aquella que busca la venta del producte i hi han dos tipus la extensiva i la intensiva.

A Castalla la ramaderia es practicament inexistent i la poqueta que hi ha es d’oví. Esta destinada a la venta, no s’utilitza per a l’autoconsum, per este motiu és de mercat.

Hi ha diferents tipus de pesca la tradicional o artesana  i la industrial. La pesca tradicional o artesana utilitza tècniques de arcs, fletxes, arpons,etc. i la força humana. La pesca industrial te un objectiu bàsic obtenir gran nombre de captures i  te una tecnologia molt avançada.

A Castalla no hi ha pesca però en llocs propers com en Santa Pola  i Alacant podem trobar-ne. Actualment Santa Pola és un dels ports pesquers més importants del Mediterrani espanyol, a Santa Pola la pesca és de de mercat ja que és destinada a la venta.

BIBLIOGRAFIA: -Ramaderia el dia 29/1/2010 informació dels esquemes de Socials. (Llibre ÀGORA de la editorial Vicens Vives, autors A.Albert Mas i altres)  – L’agricultura día 4/2/2010 informació dels esquemes de Socials. (Llibre ÀGORA de la editorial Vicens Vives, autors A.Albert Mas i altres) -La pesca 14/2/2010 informació dels esquemes de Socials. (Llibre ÀGORA de la editorial Vicens Vives, autors A.Albert Mas i altres) i de Wikipedia.  -Imatges del google.

1.4 El paisatge: Característiques i fitxes de vegetació

El paisatge protegit de la Serra del Maigmó, està considerat com un dels espais de gran bellesa paisatgística d’Alacant. L’objectiu pel qual es va declarar paisatge protegit és fer compatible la conservació dels seus valors ecològics amb l’ús públic.
Hi ha una variada fauna que habita en aquestos paisatges, cal destacar la presència d’aus rapinyaires. Respecte a mamífers, abunda la presència de eriçons,  raboses, llebres, conills, gats salvatges … Hi ha a més una gran quantitat de rèptils, entre els quals destaquen la serp de collar i la verda i les sargantanes .

El bosc mediterrani, és un tipus de bosc que  desenvolupa el paisatge vegetal d’aquells territoris que presenten un clima mediterrani, amb estius càlids i secs, i hiverns plujosos. Els boscos mediterranis estan formats, per plantes llenyoses , de fulles petites, dures o perennes , molt adaptades a la sequera. Els arbres i arbustos són de talla mitjana o petita i poques vegades superen els 20 m d’alçada.

El foc juga un paper important en la dinàmica d’aquests boscos i, per això, les espècies que el componen han desenvolupat nombrosos mecanismes per adaptar-se als incendis, per exemple, el alcornoc te dures escorces per a protegir-se o els robles tenen una gran capacitat  rebrotadora.

FITXES VEGETACIÓ DE LA FOIA DE CASTALLA

EL PI BLANC O PINCARRASCO

·Denominación:  Pinus halepensis

·Sistemàtica:

-Clase: Perenne i conífera.

-Orden: Perenne i conífera.

-Família: Pinaceae

-Gènere: Pinus

-Espècie: Pinus halepensis

·Característiques:

_ Pot arribar als 20 m d’alçada. Tronc massís, d’escorça grisa vermellós i copa irregular.

_ És present en boscos secs, de tipus mediterrani, d’Europa i Àsia occidental i Àfrica del nord.

_La seua fusta és utilitzada als països africans i també en la producció de resina.

OLIVERA

·Denominación: Oleum

·Sistemàtica:

-Classe: Perenne

-Ordre: Perenne

-Família: Oleàcies

-Gènere: Olea europaea

-Espècie: Oleum

·Característiques:

_Capacitat de viure i produir durant centenars d’anys.

_Mesura entre 2 i 10 metres d’alçada.

_La formació de les flors s’inicia a la tardor de l’any anterior a florir.

ROMER O ROSMARINUS OFFICIALIS

·Denominación: rosmarinus officinalis

·Sistemàtica:

   -Clase: perennifoli

   -Orden:limiales

   -Família:Lamiceae

   -Gènere: Rosmarinus

   -Espècie: R. officinalis

·Característiques:

_ Pot arribar fins als 2m d’alçada, pero no sol superar el 1m.

_ Fulles linears, de color verd intens per darrere i blanquinoses

_ A la primavera produeix ramells de flors petites, de color lila o blau clar.

_ És una espècie molt coneguda per les seues fulles aromàtiques, utilitzades com a condiment.

BIBLIOGRAFIA: microsoft encarta,google imagénes , diccionario enciclopédico La Rousse,  http://www.cma.gva.es/contenidoHtmlArea/mostrar.aspx?idioma=C&Nodo=55853, http://es.wikipedia.org/wiki/Bosque_mediterr%C3%A1neo.

1.3 El clima: elaboració i comentari d’un climograma local

 

Un climograma és un gràfic en el qual es representen les precipitacions i les temperatures d’un lloc en un determinat període de temps (habitualment un any i per períodes mens

La temperatura mitjana anual del clima de Castalla en 2008 és de 16.5. Aixó ens indica que es un clima temperat perque la seua temperatura està entre 1º i 19 ºC.

La oscil·lació térmica calculada és de 18.5 ºC. Amb aquesta dada podem eliminar que és un clima continental perque per a ser continental hi ha d’haver una oscil·lació major de 20 ºC.

Les precipitacions totals de Castalla  són  de 447 mm. Amb aquesta dada elimenem la la posiibilitat de ser un oceànic perque per a ser este son necessaries precipitacions majors de 900 mm. Aleshores aclarim que és un Mediterrani amb precipitacions entre 250 i  900 mm.

En aquest clima hi han 7 mesos humits i els altres 5 són secs. Aquestes característiques coincideixen amb les del clima mediterrani.

Els seus rius són irregulars debut a les pluges.

El paisatge predominant d’aquestes zones es el perennifòlic. La vegetación està formada per boscos de fulla perenne. La fauna esta formada per ocells i xicotets mamífers com els conills, raboses, etc. La población es dedica al blat, la vinya i les oliveres.

1.2 Les unitats de relleu de la foia: Origen i característiques

Relleu. El terme de Castalla ocupa les serres de l’oest i sud-oest de la Foia, alguna serra pot ser la de Alguenya (1228m.), i el nord del  Maigmó (1226m.)Les serres situades al est, nort  i nort-oest de la Foia perteneixen al terme de Tibi, Ibi, Onil i Biar, les altures que poden alcançar el Reconc (1206 m.), Cenarosa  (1210 m.), Menejador (1352 m.) i Penya Roja (1226m.)

Les Serralades Bètiques o el Sistema Bètic són el conjunt de serralades que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu. Situat des del sud de la Península Ibèrica fins a Alacant i les Illes Balears. Formen part de l’Arc de Gibraltar. Les Serralades Bètiques es divideixen en:

 -Serralada Penibética: és la serralada més meridional de les serralades Bètiques i passa per la        costa sud d’Andalusia, des de la província de Màlaga fins la província de Múrcia.

-Serralada Subbètica: el grup de serralades que forma l’arc exterior de les serralades Bètiques, des de Gibraltar a Alacant, amb una extensió de poc més de 500 Km

-Serralada Prebètica o Sistema Prebètic: és situada en la part oriental del Sistema Bètic que s’estén des de Martos, fins a l’interior de la cap de la Nau a la Marina Alta, de la província d’Alacant.

-Tramuntana: és la part del Sistema Bètic que se sumergeix en la mar Mediterrània des de la cap de la Nau i emergeix a les Illes Balears, a Eivissa i Mallorca en allò que es coneix com la Serra de Tramuntana. 

1.1. Mapes: interpretació i elaboració. Des del dibuix fins al Google Maps.

 El roig indica les zones més contaminades i les groges les menys.

Llegenda, explicació dels símbols i colors utilitzats en un mapa. les llegendes no solen proporcionar una explicació precisa de tot el vocabulari gràfic del mapa, encara que hi ha molts acords tàcits com l’ús del color blau per representar l’aigua, que s’utilitza molt en els mapes topogràfics i la explicació es pot considerar innecessària.La llegenda sol localitzar-se generalment al marge del mapa, en quadres. Les fulles dels mapes topogràfics a vegades no porten cap tipus de llegenda, encara que en aquests casos solen aparèixer llegendes per al conjunt de la sèrie de mapes.

Un mapa és la representació d’una part de la Terra damunt una superfície plana, i la ciència que s’encarrega d’ elaborar els mapes, és la cartografía. Els tipus de mapes són: físics. polítics i temàtics.

Sembla que tots els pobles primitius han tingut certa forma de cartografia.Els mapes més antics que existeixen van ser realitzats per els babilonis en el 2300 a.C. Els mapes els feien en tables d’arcilla. Pareix que la habilitat i la necessitat de fer mapes es universal. El art de la cartografia també es va desenvolupar en civilitzacions maya i inca.

La precisió dels mapes posteriorment va augmentar molt debut a les determinacions més concretes de l’altitud i longitud i als calculs sobre el tamany i la forma de la Terra.

Interpretació de mapes. Les tècniques específiques de visualització de mapes emprades varien segons el tipus de mapa i segons les necessitats de què ho llig. Moltes d’estes, poden incloure’s en la classificació següent: a) busca i localització; b) identificació de la ruta i navegació; c) visualització del paisatge a través del mapa; d) anàlisi espacial.

 a) Busca i localització: Els mapes ens serveixen per a buscar i localitzar un  lloc determinat.

 b)Identificació de la ruta i navegació: moltes persones associen la interpretació de mapes només amb la navegació. Ha de coincidir el mapa amb el paisatge: la ruta es llig a partir del mapa i es transferix al territori. Una utilització  important és identificar la posició en el mapa i després orientar-ho de manera que els elements que s’han trobat  en el mapa estiguen alineats amb els elements visibles en el terreny.

 c)Visualització del paisatge a través del mapa: Per a planificar una ruta es necessita un nivell de preparació major en la interpretació de mapes, la informació exigix un major grau de visualització del paisatge i utilitzar el propi juí per a triar una de les diferents alternatives que puguen presentar-se.

 d)Anàlisi espacial: Algunes de les tècniques més mecàniques de lectura de mapes, com és trobar les coordenades o orientar un mapa, s’ensenyen i aprenen amb facilitat. 

El que més ens a cridat l’atenció del mapa de  la foia és que hi ha molta vegetació.

Bibliografia: Diccionari enciclopèdic  ‘Larousse’, Encarta Premium 2009 i Castillos Net, google imagens (foto).